jueves, 28 de noviembre de 2013

Català a l'atac : Solter

.







La cosa va de persones solitaries que busquen parella desesperadament.

martes, 26 de noviembre de 2013

Catalán Nivel I. Lección 8a



Catalán. Autoaprendizaje

Nivel I.

Lección 8a. Los interragativos y verbos irregulares




Fuente: WikiLibros. Libros libres para un mundo libre.
Para ver toda la lección [se recomienda]: clic aquí






Els interrogatius (los interragativos)

Pronombres

Què (qué)
     Què és això?
     ¿Qué es esto?
   
Qui (quién)
     Qui té el meu mòbil?
     ¿Quién tiene mi móvil?
 
Com (cómo)
     Com et dius? Em dic Pere.
     ¿Cómo te llamas? Me llamo Pere.
   
Quan (cuándo)
     Quan és el teu aniversari?
     ¿Cuándo es tu cumpleaños?
 
Per què (por qué)
     Per què no balles? Perquè no vull.
     ¿Por qué no bailas? Porque no quiero.
 
On (dónde)
     On és Fankfurt? A Alemanya.
     ¿Dónde está Francfort? En Alemania.

Determinantes

Quin (qué o cuál)
     Quin cotxe vols? Quin és el teu cotxe?
     ¿Qué coche quieres? ¿Cuál es tu coche?
Quina
     Quina solució hi ha? Quina és la televisió més antiga?
     ¿Qué solución hay? ¿Cuál es la televisión más antigua?
Quins
     Quins contractes ens ofereixes? Quins són els teus llibres?
     ¿Qué contratos nos ofreces? ¿Cuáles son tus libros?
Quines
     Quines sabates tens? Quines són les filles del rei?
     ¿Qué zapatos tienes? ¿Cuáles son las hijas del rey? 
Nota: El interrogativo castellano qué equivale al catalán què cuando va seguido por un verbo: Què dius? = ¿Qué dices? (Què es un pronombre) En cambio, cuando el qué va seguido de un nombre entonces se traduce al catalán por quin, ya que es un determinante (que concuerda en género y nombre con el sustantivo al que acompaña): Quin cotxe condueixes? = ¿Qué coche conduces? Quina taula és? = ¿Qué mesa es? El pronombre cuál siempre se traduce por quin, quina, quins, quines.

Quantitats (cantidades)

Para expresar cantidades en catalán se utilizan los interrogativos siguientes:
Quant (cuánto)
     Quant costa? Cinc euros. Quant suc tens? Un litre.
     ¿Cuánto cuesta? Cinco euros. ¿Cuánto zumo tienes? Un litro.

Quanta (cuánta)
     Quanta llet compres? Compro sempre onze litres.
     ¿Cuánta leche compras? Compro siempre once litros.
       
Quants (cuántos)
     Quants germans tens? Tinc dos germans i dues germanes.
     ¿Cuántos hermanos tienes? Tengo dos hermanos y dos hermanas.
      
Quantes (cuántas)
     Quantes maduixes necessites? Un grapat.
     ¿Cuántas fresas necesitas? Un puñado.

Verbs irregulars del present d'indicatiu (verbos irregulares de presente de indicativo)

Los verbos irregulares no hay más remedio que aprenderlos. A pesar de su dificultad vamos a intentar agrupar los verbos irregulares para hacerlo un poquito más fácil.
ɨ===Verbs acabats en -ENDRE, -ONDRE i -OLDRE===
Verbs acabats en -ENDRE
Aqui os conjugo el modelo sobre el verbo aprendre


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo aprenc
nosaltres aprenem
2a tu aprens
vosaltres apreneu
3a ell, ella aprèn
ells, elles aprenen

Se conjugan de la misma manera verbos como atendre, comprendre, dependre, entendre, estendre, ofendre, prendre, pretendre, reprendre, susprendre, vendre, etc.

Nota:
1. Los verbos prendre y vendre hacen la tercera persona del singular ell pren y ell ven sin el acento porque son monosílabos.
2. En el verbo prendre y sus compuestos la primera erre del infinitivo no se pronuncia.
3. Los verbos acabados en -tendre y -cendre llevan un acento cerrado en la 3ª persona del singular. Atendre (ell atén), entendre (ell entén), estendre (ell estén), pretendre (ella pretén), encendre (ella encén).
Verbs acabant en -ONDRE
Se conjugan como el grupo anterior. Simplemente cambia la e por la o. La tercera persona del singular no lleva nunca acento. Utilizaremos como modelo el verbo respondre


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo responc
nosaltres responem
2a tu respons
vosaltres responeu
3a ell, ella respon
ells, elles responen
Responden a este modelo los verbos compondre, correspondre, fondre, tondre.
Verbs acabats en -OLDRE
Aquí os conjugo el modelo sobre el verbo absoldre. so conjugan como los verbos en -ondre simplemente hay que cambiar la n por la l.


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo absolc
nosaltres absolem
2a tu absols
vosaltres absoleu
3a ell, ella absol
ells, elles absolen
Responden a este modelo los verbos dissoldre, moldre, resoldre.

Verbs acabats en -ÈIXER

Aquí os conjugo el modelo sobre el verbo conèixer


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo conec
nosaltres coneixem
2a tu coneixes
vosaltres coneixeu
3a ell, ella coneix
ells, elles coneixen
Otros verbos que se conjugan sobre este modelo son verbos como aparèixer, comparèixer, desaparèixer, parèixer, etc.
En catalán occidental (valenciano y noroccidental) la pronunciación abierta de las e en estos verbos se convierten en cerradas, así como los acentos abiertos en -èixer, aprèn, etc. son -éixer, aprén, etc.
Hay una segunda forma de conjugar este verbo que sólo varía del anterior en la primera persona del singular. Un verbo representativo es el verbo créixer.


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo creixo cresc
nosaltres creixem
2a tu creixes
vosaltres creixeu
3a ell, ella creix
ells, elles creixen
Un verbo que se conjuga como créixer es merèixer

Verbs acabats en -URE

Siguen dos patrones diferentes:
1. Los que cambian la u del infinitivo por una v. Utilizaremos como modelo el verbo deure.


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo dec
nosaltres devem
2a tu deus
vosaltres deveu
3a ell, ella deu
ells, elles deuen
Se conjugan como deure verbos como beure (beber), moure (mover), etc.

Els verbs fer, anar i estar

Fer (hacer)


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo faig
nosaltres fem
2a tu fas
vosaltres feu
3a ell, ella fa
ells, elles fan
Anar (ir)


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo vaig
nosaltres anem
2a tu vas
vosaltres aneu
3a ell, ella va
ells, elles van
Estar (estar)


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo estic
nosaltres estem
2a tu estàs
vosaltres esteu
3a ell, ella està
ells, elles estan

Els verbs tenir i venir

Tenir o tindre (tener)
Este verbo ya lo conoces pero te lo ponemos de nuevo, ya que un pequeño repaso no viene nunca mal:


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo tinc
nosaltres tenim
2a tu tens
vosaltres teniu
3a ell, ella
ells, elles tenen
La tercera persona del singular: ell té tiene un acento diacrítico para distinguirlo de la letra la te, de la bebida aromática el te y de algunas formas del pronombre de segunda persona singular te.
Venir o vindre (venir)


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo vinc
nosaltres venim
2a tu véns
vosaltres veniu
3a ell, ella ve
ells, elles vénen
La segunda persona del singular tu véns y la tercera del plural elles vénen llevan un acento diacrítico para distinguirlas de las formas correspondientes del verbo vendre (vender). Jo venc (vendo), Tu vens (vendes), ell ven (vende), nosaltres venem (vendemos), vosaltres veneu (vendéis), vostès venen (venden).

Els verbs acabats per -bre

Estos verbos se conjugan como la forma pura y son irregulares sólo ortográficamente, ya que la b pasa a p. Te ponemos un par de ejemplos:
Cabre (caber)


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo cabo cap
nosaltres cabem
2a tu caps
vosaltres cabeu
3a ell, ella cap
ells, elles caben
Rebre (recibir)


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo rebo rep
nosaltres rebem
2a tu reps
vosaltres rebeu
3a ell, ella rep
ells, elles reben
Otros verbos que se conjugan sobre este modelo son: concebre (concebir), decebre (decepcionar), percebre (percibir).

Els verbs poder i voler

En estos verbos la irregularidad principal consiste en la primera persona del singular, ya que la vocal del radical varía y la consonante final de la raíz también es diferente.
Poder (poder)


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo puc
nosaltres podem
2a tu pots
vosaltres podeu
3a ell, ella pot
ells, elles poden
Voler (querer)


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo vull
nosaltres volem
2a tu vols
vosaltres voleu
3a ell, ella vol
ells, elles volen

Els verbs que canvien la vocal de l'arrel (verbos que cambian la vocal de la raíz)

Hay una serie de verbos que siguen la conjugación pura y que serían regulares en el presente de indicativo si la vocal de la raíz no cambiase en las tres formas del singular y la tercera del plural.
Collir (cosechar, recolectar)


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo cullo cull
nosaltres collim
2a tu culls
vosaltres colliu
3a ell, ella cull
ells, elles cullen
Sortir (salir)


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo surto
nosaltres sortim
2a tu surts
vosaltres sortiu
3a ell, ella surt
ells, elles surten
Otros verbos que siguen este modelo son: cosir (coser), escopir (escupir), tossir (toser).

Els verbs omplir i obrir

Estos verbos se conjugan como los de la conjugación pura. Simplemente a la segunda persona del singular y a la tercera del singular se les añade una vocal de apoyo.
Omplir (LLENAR)


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo omplo òmplic
nosaltres omplim
2a tu omples
vosaltres ompliu
3a ell, ella omple
ells, elles omplen
Obrir (ABRIR)


Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo obro òbric
nosaltres obrim
2a tu obres
vosaltres obriu
3a ell, ella obre
ells, elles obren
En la comunidad Valenciana la vocal de apoyo no es la e sino la i: tu omplis, ell ompli y tu obris, ella obri.