jueves, 11 de diciembre de 2014

Català a l'atac : Bona sort

.







La nit abans d'un examen, molts nens catalans demanen a Déu que es cremi l'escola. Però per sort Déu no atén les seves pregàries.

jueves, 13 de noviembre de 2014

Català a l'atac : Català infantil

.







Entre els catalans de zero a dos anys, què és per a ells la bua, la teta, el titit, la xitxa, el bavi? Ací us ho expliquem detingudament i diàfana.

miércoles, 15 de octubre de 2014

Català a l'atac : Mindundi

.







És vostè un ningú, o un no ningú o és vostè un nyèbit? No ho sap? Ací s'explica d'una manera fefaent el que signifiquen aquestes paraules.





lunes, 15 de septiembre de 2014

Català a l'atac : Acabament de contes

.







I vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte s'ha acabat i bona nit i tapa't!

lunes, 18 de agosto de 2014

Català a l'atac : Ensopegar

.







Per ensopegar, el peu ha de topar amb un obstacle i entrebancar-se. Ha quedat clar?
Doncs, apa!





lunes, 28 de julio de 2014

Nivel II. Lección 5ª



Catalán. Autoaprendizaje
Nivel II. Avanzado.
Lección 5ª.  




Fuente: WikiLibros. Libros libres para un mundo libre.
Para ver toda la lección [se recomienda]: clic aquí



Quan en català hi ha una "u" i en castellà una "o"

En català hi ha tot un seguit de mots que s'escriuen amb u mentre que en castellà s'escriuen amb una o. Ací us en donem una llista important:

ateneu (ateneo)  
     L'ateneu de Barcelona fou cabdal en la història del catalanisme polític.   
     El ateneo de Barcelona fue capital en la historia del catalanismo político.              
              
turmentar (atormentar)  
     El gegant va sortir de la terra per turmentar els vius.   
     El gigante salió de la tierra para atormentar a los vivos.

miércoles, 16 de julio de 2014

Català a l'atac : Monstres

.







De nit, la casa s'omple de bestioles entranyables per donar i per vendre. Catalunya, terra de monstres.





miércoles, 9 de julio de 2014

Nivel II. Lección 4ª



Catalán. Autoaprendizaje
Nivel II. Avanzado.
Lección 4ª.  




Fuente: WikiLibros. Libros libres para un mundo libre.
Para ver toda la lección [se recomienda]: clic aquí



 

Quan en català hi ha una "o" i en castellà una "a"

En català hi ha tot un seguit de mots que s'escriuen amb o mentre que en castellà s'escriuen amb una a.

bambolina (bambalina)  
     En començar el segon acte van caure el teló i la bambolina.   
     Al comenzar el segundo acto se cayeron el telón y la bambalina.
       
canelobre (candelabro)  
     El canelobre de set braços d'or és un símbol jueu.   
     El candelabro de siete brazos de oro es un símbolo judío.
       
escàndol (escándalo)  
     Quin escàndol! El sotsdirector ha fugit amb tots els diners.   
     ¡Qué escándalo! El subdirector se ha fugado con todo el dinero.
       
estrafolari (estrafalario)  
     Quin barret més estrafolari dus.   
     Qué sombrero más estrafalario llevas.  
            
obertura (apertura)  
     L'obertura de la sessió és a dos quarts de vuit.   
     La apertura de la sesión es a las siete y media.  
            
ofegar (ahogar)  
     Li va estrènyer el coll a l'ànec fins que el va ofegar.   
     Le apretó el cuello al pato hasta que lo ahogó.  
            
rostoll (ratrojo)  
     Quan van acabar la sega deixàrem anar un gat pel rostoll.   
     Cuando acabaron la siega soltamos un gato entre el rastrojo.

Quan en català hi ha una "o" i en castellà una "e"

En català hi ha tot un seguit de mots que s'escriuen amb o mentre que en castellà s'escriuen amb una e.

arromangar (arremangar o remangar)  
     Feia tanta calor que les dones s'arromangaven les faldilles.   
     Hacía tanto calor que las mujeres se remangavan las faldas.
       
Cabriol (Cabriel)  
     El riu Cabriol és un afluent del Xúquer.   
     El río Cabriel es un afluente del Júcar.
       
colobra (culebra)  
     Al nostre país li diem colobra a una serp no verinosa.   
     En nuestro país le llamamos culebra a una serpiente no venenosa.
       
dofí (delfín)  
     Els dofins surten a la superfície sovint per respirar.   
     Los delfines salen a la superficie a menudo para respirar.
       
durador (duradero)  
     Les dues ciutats van arribar a un acord de cooperació durador.   
     Las dos ciudades llegaron a un acuerdo de cooperación duradero.
       
embarcador (embarcadero)  
     Quan vam arribar a l'embarcador el vaixell ja havia salpat.   
     Cuando llegamos al embarcadero el barco ja había zarpado.
       
estora (estera)  
     Al terra hi havia una estora de jonc.   
     En el suelo había una estera de junco.
       
temorós (temeroso)  
     El batlle dominava els treballadors temorosos.   
     El alcalde dominaba a los trabajadores temerosos.
      
terbolí (torbellino)  
     De tant en tant els terbolins arrasen aquesta vall.   
     De vez en cuando los torbellinos arrasan este valle.

 

 

Quan en català hi ha una "o" i en castellà una "u"

En català hi ha tot un seguit de mots que s'escriuen amb o mentre que en castellà s'escriuen amb una u:
aixovar (ajuar)  
     A Catalunya l'aixovar l'aporta l'home i a Castella la dona.   
     En Cataluña el ajuar lo aporta el hombre y en Castilla la mujer.  
            
assortir (surtir)  
     Disposem d'un assortiment de més de 700 tipus de galetes i bescuits.   
     Disponemos de un surtido de más de 700 tipos de galletas y bizcochos.  
            
atordir (atudir)  
     Li van donar un cop al cap i es va aixecar mig atordit.   
     Le dieron un golpe en la cabeza y se levantó medio aturdido.  
            
atorrollar (aturrullar)  
     S'atorrolla en presentar-lo a una noia.   
     Se aturrulla al presentarle a una chica.  
       
avorrir (aburrir)  
     Com més va més m'avorreix.   
     Cada vez me aburre más.  
            
blancor (blancura)  
     La blancor de les cases eivissenques em va colpir.   
     La blancura de las casas ibizencas me impresionó.  
            
bordell (burdel)  
     Davant per davant de cal David és el bordell.   
     Justo enfrente de la casa de David está el burdel.  
            
Bordeus (Burdeos)  
     Bordeus és la capital d'Aquitània.   
     Burdeos es la capital de Aquitania.  
            
borsari (bursátil)  
     Després de la crisi borsària va haver-hi suïcidis a doll.   
     Tras la crisis bursátil hubo suicidios en abundancia.  
            
botifarra (butifarra)  
     Vam rostir xulles, llonganisses, botifarres i xoriços.   
     Asamos chuletas, longanizas, butifarras y chorizos.  
            
broma (bruma)  
     La platja del Postiguet era coberta de broma aquest matí.   
     La playa del Postiguet estaba cubierta de bruma esta mañana.  
            
-En valencià broma també equival a broma          
          
brúixola (brújula)  
     La millor manera de trobar el Nord és fer servir la brúixola.   
     La mejor manera de encontrar el Norte es usar la brújula.  
            
calorós (caluroso)  
     Quina nit més calorosa. No he pogut aclucar l'ull.   
     Qué noche más calurosa. No he podido pegar ojo.  
            
capítol (capítulo)  
     Premeu aquí per tornar a l'inici del capítol.   
     Pulsar aquí para volver al inicio del capítulo.  
            
capoll (capullo)  
     En sortir del capoll l'eruga havia esdevingut papallona.   
     Al salir del capullo la oruga se había convertido en mariposa.  
            
carboncle (carbúnculo)  
     El carboncle és l'altre nom que té el robí.   
     El carbúnculo es el otro nombre que tiene el rubí.  
            
cartoixa (cartuja)  
     La Cartoixa de Portaceli fou la primera del Regne de València.   
     La Cartuja de Portaceli fue la primera del Reino de Valencia.  
            
cartolina (cartulina)  
     Has de doblegar la cartolina pel mig.   
     Tienes que doblar la cartulina por el medio.  
            
cíngol (cíngulo)  
     El sacerdot es va cenyir l'alba amb el cíngol .   
     El sacerdote se ciñó el alba con el cíngulo.  
            
cobrir (cubrir)  
     En uns quants indrets hi ha el costum de dur el cap cobert.   
     En algunos lugares existe la costumbre de llevar la cabeza cubierta.  
            
colobra (culebra)  
     Quina cançó parlava d'una colobra que acaçava un falciot?.   
     ¿Qué canción hablaba de una culebra que acosaba un vencejo?.  
            
complir (cumplir)  
     Avui compleixo vint-i-sis anys.   
     Hoy cumplo veintiséis años.  
            
conservadorisme (conservadurismo)  
     El conservadorisme és una ideologia política.   
     El conservadurismo es una ideología política.  
            
cònsol (cónsul)  
     La meva xicota és la filla del cònsol d'Alemanya.   
     Mi novia es la hija del cónsul de Alemania.  
            
cotí (cu)  
     Per als matalassos farem servir aquest cotí nou.   
     Para los colchones utilizaremos este cutí nuevo.  
            
croada (cruzada)  
     A la primera croada es va conquerir Jerusalem l'any 1099.   
     En la primera cruzada se conquistó Jerusalén el año 1099.  
            
dolç (dulce)  
     Aquests pastissos són més dolços que la mel.   
     Estos pasteles son más dulces que la miel.  
            
embotit (embutido)  
     A l'Empordà hom fa un embotit típic: la botifarra dolça.   
     En el Empordà se hace un embutido típico: la butifarra dulce.  
            
engolir (engullir)  
     El monstre va engolir els moltons en un tres i no res.   
     El monstruo engulló los carneros en un santiamén.  
            
escodrinyar (escudriñar)  
     Vaig escodrinyar tots els racons del món però no hi era.   
     Escudriñé todos los rincones del mundo pero no estava.  
            
escopir (escupir)  
     No escopiu a terra.   
     No escupir al suelo.  
            
escrúpol (escrupulo)  
     Mai no hauria pensat que el teu mestre no tenia escrúpols.   
     Nunca habría pensado que tu maestro no tenía escrúpulos.  
            
esdrúixol (esdrújulo)  
     En català heu d'accentuar tots els mots esdrúixols.   
     En catalán tenéis que acentuar todas las palabras esdrújulas.  
            
estoig (estuche)  
     Vaig desar la joia a l'estoig perquè no me n'havia de servir.   
     Guardé la joya en el estuche porque no iba a usarla.  
            
fonament (fundamento)  
     Una opinió sense fonament.   
     Una opinión sin fundamento.  
            
furóncol (forúnculo)  
     Té un furóncol a la parpella.   
     Tiene un forúnculo en el párpado.  
            
gobelet (cubilete)  
     Vaig sacsejar el gobelet i vaig llançar els daus.   
     Agité el cubilete y tiré los dados.  
            
gola (gula)  
     La gola és un dels set pecats capitals.   
     La gula es uno de los siete pecados capitales.  
            
-En valencià gola també equival a garganta          
                   
governamental (gubernamental)  
     Les forces governamentals posaren fi al setge de la capital.   
     Las fuerzas gubernamentales acabaron con el sitio de la capital.  
            
gropa (grupa)  
     Un genet muntat a la gropa d'un cavall.   
     Un jinete montado en la grupa de un caballo.  
            
Hongria (Hungría)  
     Hongria és la pàtria dels magiars.   
     Hungría es la patria de los magiares.  
            
Joan (Juan)  
     Vam passar la revetlla de Sant Joan a Tossa de Mar.   
     Pasamos la verbena de San Juan en Tossa de Mar.  
            
joglar (juglar)  
     Els joglars cantaven les peces que escrivien els trobadors.   
     Los juglares cantaban las piezas que escribían los trobadores.  
            
joguet o joguina (juguete)  
     El dia del meu aniversari sempre em regalaven un joguet.   
     El día de mi cumpleaños siempre me regalaban un juguete.  
            
jonc (junco)  
     A la vora del riu creixien els joncs.   
     En la orilla del río crecían los juncos.  
            
joventut (juventud)  
     Regidoria de Joventut de l'Ajuntament d'Andratx.   
     Concejalía de Juventud del Ayuntamiento de Andratx.  
            
lloc (lugar)  
     En un lloc amagat de la costa catalana vivia una cigonya reial.   
     En un escondido lugar de la costa catalana vivía una cigüeña real.  
            
llúpol (lúpulo)  
     El llúpol és una planta enfiladissa dels climes temperats i humids.   
     El lúpulo es una planta trepadora de los climas templados y húmedos.  
            
moaré (muaré)  
     La senyora Martí, vestida de moaré verd, li féu un petó a la galta.   
     La señora Martí, vestida de muaré verde, le besó [le dio un beso] en la mejilla.  
            
-En castellà també hi ha el mot moaré          
                   
mecanoscrit (mecanuscrito)  
     L'any 1980 va lliurar a l'editor un mecanoscrit.   
     En el 1980 entregó al editor un mecanuscrito.  
            
monyó (muñón)  
     El manc aixecà el monyó per acomiadar-se.   
     El manco levantó el muñón para despedirse.  
            
nodrir (nutrir)  
     L'alletament és la manera més natural de nodrir el nadó.   
     La lactancia es la manera más natural de nutrir al recién nacido.  
            
pèndol (péndulo)  
     A mesura que el pèndol oscil·la, perd energia i se n'esmorteeix el moviment.   
     A medida que el péndulo oscila, pierde energía y se atenúa su movimiento.  
            
penombra (penumbra)  
     Al rebedor hi havia una penombra estranya.   
     En el recibidor había una penumbra extraña.  
            
ploma (pluma)  
     Tenia una ploma blanca a la mà amb què escrivia.   
     Tenía una pluma blanca en la mano con la que escribía.  
            
polpa (pulpa)  
     Pren el suc amb la polpa perquè conté bona part de la fibra de la taronja.   
     Tomo el zumo con la pulpa porque contiene gran parte de la fibra de la naranja.  
            
polvoritzar (pulverizar)  
     Mentre tu llegies la novel·la jo polvoritzava la falguera.   
     Mientras tú leías la novela yo pulverizaba el helecho.  
            
porpra (púrpura)  
     Una vegada feta la faldilla porpra no se la volia posar.  
     Después de hecha la falda púrpura no se la quería poner.       
         
Romania (Rumanía)  
     Romania és un estat membre de la Unió Europea.   
     Rumanía és un estado miembro de la Unión Europea.  
            
rossinyol (ruiseñor)  
     Un rossinyol cantava en un arbre fullat i florit.   
     Un ruiseñor cantaba en un árbol frondoso y florido .  
            
sospir (suspiro)  
     Quan va saber els resultats de la prova, féu un sospir i se n'anà a casa.   
     Cuando supo los resultados de la prueba, dio un suspiro y se fue a casa.  
            
sostreure (sustraer)  
     Trobe que ha estat al metro que m'han sostret la cartera.   
     Creo que ha sido en el metro donde me han sustraído la cartera.  
            
tamboret (taburete)  
     Com que no hi havia cap cadira vaig seure en un tamboret.   
     Como no había ninguna silla me senté en un taburete.  
            
títol (título)  
     No tinc cap títol universitari.   
     No tengo ningún título universitario.  
            
tolir-se (tullir)  
     Amb els anys es va anar tolint fins que deixà de caminar.   
     Con los años se fue tulliendo hasta que dejó de andar.  
            
tomba (tumba)  
     En aquest cementiri no hi ha lloc per a cap més tomba.   
     En este cementerio no hay sitio para ninguna tumba más.  
            
torba (turba)  
     La torba és un combustible fòssil.   
     La turba es un combustible fósil.  
            
torbar (tubar)  
     Els crits de la parella van torbar la tranquil·litat.   
     Los gritos de la pareja turbaron la tranquilidad.  
            
Torí (Turín)  
     Torí és la capital del Piemont.   
     Turín es la capital del Piamonte.     
            
Torís (Turís)  
     Torís és un poble valencià a la Ribera Alta.   
     Turís es un pueblo valenciano en la Ribera Alta.  
            
torn (turno)  
     Li vaig canviar el torn a mans besades.   
     Le cambié el turno con mucho gusto.
        
torró (turón)  
     Ja has encetat la barra de torrons.   
     Ya has comenzado la barra de turrón.
             
-En català el mot torró s'empra habitualment en plural.          
       
triomf (triumfo)  
     El triomf del boxador català a Atenes no ha estat per atzar.   
     El triunfo del boxeador catalán en Atenas no ha sido por azar.
        
xorigueresc (churrigueresco: relatiu als Churriguera)  
     Era una mentida. La capella no tenia cap retaule d'estil xorigueresc.   
     Era una mentira. La capilla no tenía ningún retablo de estilo churrigueresco.

lunes, 30 de junio de 2014

Nivel II. Lección 3ª



Catalán. Autoaprendizaje
Nivel II. Avanzado.
Lección 3ª.  




Fuente: WikiLibros. Libros libres para un mundo libre.
Para ver toda la lección [se recomienda]: clic aquí




Quan en català hi ha una "i" i en castellà una "a"

En català hi ha tot un seguit de mots que s'escriuen amb i mentre que en castellà s'escriuen amb una a. Ací us en donem una llista important:

cartipàs (cartapacio)  
     L'infant va obrir el cartipàs i va arrencar a escriure-hi.   
     El ninó abrió el cartapacio y comenzó a escribir.  
            
simbomba (zambomba)  
     Els meus fills cantaven nadales i tocaven la simbomba.   
     Mis hijos cantaban villancicos y tocaban la zambomba.  
            
teranyina (telaraña)

 

 

Quan en català hi ha una "i" i en castellà una "e"

acordió (acordeón)  
     A l'Alt Urgell hi ha el museu de l'acordió.   
     En l'Alt Urgell está el museo del acordeón.  
            
advertiment (advertencia)  
   
            
ambigüitat (ambigüedad)  
     

antiguitat (antigüedad)  
     
    
arriar (arrear)  
     El pagès féu petar la llengua per arriar la bèstia.   
     El campesino hizo chascar para arrear la bestia.  

    
bidell (bedel)
    
                  
campió (campeón)
    
                  
cerimònia (ceremonia)
    
                  
cesària (cesárea)
    
                  
ciment (cemento)
    
                  
Climent (Clemente)
    
                  
contemporània (contemporánea)
                  

contenidor (contenedor)
                  

declivi (declive)
                  

desimboltura (desenvoltura)
                  

diabetis (diabetes)
                  

dicible (decible)
    
                  
didal (dedal)
    
                  
dit (dedo)
    
                  
eclipsi (eclipse)
                  

fèrria (férrea)
                  

galió (galeón)
                  

indicible (indecible)
                  

infermer (enfermero)
                  

instantània (instantánea)
                  

línia (línea)
                  

mantenidor (mantenedor)
                  

millor (mejor)  
     No he tastat mai res de millor.   
     No he probado nunca nada mejor.  
            
momentània (momentánea)
                  

nucli (núcleo)
                  

oli (óleo)
    
                  
ordinador (ordenador)
                  

quítxua (quechua)
                  

-En castellà també hi ha la variant quichua
             
             
penis (pene)
                  

sobirania (soberanía)
                  

tinent (teniente)
                  

Tunis (Tunez)

martes, 24 de junio de 2014

Nivel I. Lección 20ª



Catalán. Autoaprendizaje
Nivel I.
Lección 20ª.  Los Ordinales




Fuente: WikiLibros. Libros libres para un mundo libre.
Para ver toda la lección [se recomienda]: clic aquí





Contenido

 

Els ordinals (los ordinales)

cardinal Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Ordinal castellà
u primer 1er primera 1ra primers 1ers primeres 1eres primero
dos segon 2on segona 2ona segons 2ons segones 2ones segundo
tres tercer 3er tercera 3ra tercers 3eres terceres 3eres tercero
quatre quart 4t quarta 4a quarts 4ts quartes 4es cuarto

En catalán, mayoritariamente, para escribir en cifras el ordinal como por ejemplo primer, se escribe la cifra (1) y al lado se añade la última letra del ordinal (r). Así la forma catalana 1r equivale al 1º del castellano o 1a equivale al castellano 1ª. En el plural en vez de la última letra se añaden las dos últimas letras.

 

 

Els ordinals acabats en -è/é-

A partir del cardinal cinc, los ordinales se forman añadiendo la terminación -è- al masculino singular. Las formas masculina plural, femenina singular y femenina plural se forman a partir de las reglas de formación del género y del número ya vistas en el curso. Al añadir la terminación -è- no hay que olvidar la lección novena porque se pueden producir algunas alternancias gráficas. En el catalán occidental (valenciano y noroccidental) estas e abiertas se pronuncian cerradas, así cinquè será cinqué al igual que su contracción será y no .

cardinal Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Ordinal castellà
cinc cinquè cinquena 5a cinquens 5ns cinquenes 5es quinto
sis sisè sisena 6a sisens 6ns sisenes 6es sexto
set setè setena 7a setens 7ns setenes 7es séptimo
vuit vuitè vuitena 8a vuitens 8ns vuitenes 8es octavo
nou novè novena 9a novens 9ns novenes 9es noveno
deu desè 10è desena 10a desens 10ns desenes 10es décimo

El sistema del catalán no es del todo ajeno al del castellano tal como se puede observar en algunos términos de la lengua de Castilla: una novena o las decenas.

 

 

De l'11è al 19è

cardinal Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Ordinal castellà
onze onzè 11è onzena 11a onzens 11ns onzenes 11es undécimo
dotze dotzè 12è dotzena 12a dotzens 12ns dotzenes 12es duodécimo
tretze tretzè 13è tretzena 13a tretzens 13ns tretzenes 13es décimo tercero
catorze catorzè 14è catorzena 14a catorzens 14ns catorzenes 14es décimo cuarto
quinze quinzè 15è quinzena 15a quinzens 15ns quinzenes 15es décimo quinto
setze setzè 16è setzena 16a setzens 16ns setzenes 16es décimo sexto
disset dissetè 17è dissetena 17a dissetens 17ns dissetenes 17es décimo séptimo
divuit divuitè 18è divuitena 18a divuitens 18ns divuitenes 18es décimo octavo
dinou dinovè 19è dinovena 19a dinovens 19ns dinovenes 19es décimo noveno

 

 

Del 20è al 29è

cardinal Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Ordinal castellà
vint vintè 20è vintena 20a vintens 20ns vintenes 20es vigésimo
vint-i-u vint-i-unè 21è vint-i-unena 21a vint-i-unens 21ns vint-i-unenes 21es vigésimo primero
vint-i-dos vint-i-dosè 22è vint-i-dosena 22a vint-i-dosens 22ns vint-i-dosenes 22es vigésimo segundo
vint-i-tres vint-i-tresè 23è vint-i-tresena 23a vint-i-tresens 23ns vint-i-tresenes 23es vigésimo tercero
vint-i-quatre vint-i-quatrè 24è vint-i-quatrena 24a vint-i-quatrens 24ns vint-i-quatrenes 24es vigésimo cuarto
vint-i-cinc vint-i-cinquè 25è vint-i-cinquena 25a vint-i-cinquens 25ns vint-i-cinquenes 25es vigésimo quinto
vint-i-sis vint-i-sisè 26è vint-i-sisena 26a vint-i-sisens 26ns vint-i-sisenes 26es vigésimo sexto
vint-i-set vint-i-setè 27è vint-i-setena 27a vint-i-setens 27ns vint-i-setenes 27es vigésimo séptimo
vint-i-vuit vint-i-vuitè 28è vint-i-vuitena 28a vint-i-vuitens 28ns vint-i-vuitenes 28es vigésimo octavo
vint-i-nou vint-i-novè 29è vint-i-novena 29a vint-i-novens 29ns vint-i-novenes 29es vigésimo noveno

 

 

Del 30è al .........

Se sigue el mismo modelo que con las veintenas. Al numero cardinal se le añade la 
terminación -è- que se flexiona en género y número.

 

 

El condicional

El condicional és muy fácil. Se forma añadiendo al infinitivo las mismas terminaciones que las de la 2ª y la 3ª conjugación del imperfecto:

Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo -ia
nosaltres -íem
2a tu -ies
vosaltres -íeu
3a ell, ella -ia
ells, elles -ien

No olvides nunca que tanto nosaltres como vosaltres llevan siempre en el condicional un acento sobre la i, ya que es una palabra llana que no acaba en vocal, as, es, is, os, us, en, in.

 

 

1a conjugació

Persona Singular
colspan="2" | Plural
1a jo parlaria
nosaltres parlaríem
2a tu parlaries
vosaltres parlaríeu
3a ell, ella parlaria
ells, elles parlarien

 

 

2a conjugació

Si el infinitivo acaba en vocal, como en el caso de batre, la raíz es el infinitivo excepto la última vocal (batr-) a la cual se añaden las terminaciones ya mencionadas.




 
 
 
 

 

 

3a conjugació

No se diferencia en el futuro entre la pura y la incoativa